Angelina Puig i Valls
Fa quatre dies, dimecres 27 de maig, en representació de l’Ateneu Memòria Popular felicitava a la lluitadora antifranquista, Maria Salvo, en el seu 100è aniversari i li’n donava les gracies per ser un mirall per a les persones que formem part de la nostra entitat. Som conscients de les amenaces que sobrevolen la nostra democràcia. Amenaces que busquen una democràcia sense llibertats, una democràcia baixa en drets, una democràcia buidada dels seus valors essencials. Per això necessitem models on emmirallar-nos. Persones que amb la seva trajectòria, amb la seva vida, amb les seves ensenyances ens donin coratge, el seu alè i així, ens facin el camí més planer cap l’objectiu de no deixar-nos arravatar aquells valors.
Avui ens emmirallem en la vida de l’Àngel. I el volem recordar com el lluitador que va ser. És ell mateix qui ho defensava, quan en motiu del Manifest per la Llei de la Memòria Democràtica, “Un compromís ètic inajornable: La Llei de la Memòria Democràtica” reclamà “no me cansaré de defender que no fuimos víctimas, o no fuimos únicamente víctimas, fuimos luchadoras y luchadores por la libertad”.
De la seva trajectòria, de la lluita antifranquista, de la repressió rebuda, de la represa de l’activitat política en democràcia, del seu paper en el sindicat abans i després de la dictadura, de la seva vida familiar i d’amistats, en parlaran altres persones que s’hi van relacionar més i coneixen totes aquestes vessants de la seva biografia. Jo no tingué la sort de mantenir amb ell una relació tan personal. Tanmateix crec que quan en José Luis López Bulla i en Javier Tébar el felicitaren en el seu 80è aniversari, van dir una veritat com un temple: “Ángel es el sindicalista más querido y respetado de la numerosa familia de su sindicato”.
Sí, estimat i respectat.
Jo, sobretot m’hi vaig relacionar quan vaig formar part del Patronat de la Fundació Cipriano García i de la Junta de govern de l’Arxiu Històric de CCOO, presidides ambdós per ell. El que més recordo d’aquelles reunions és justament la seva figura, seriosa, tranquil.la, emetent aquella especial dignitat.
Per això vull ressaltar aquesta faceta de l’Àngel que me’l fa tan proper. A més, com historiadora, aprecio i agraeixo l’activitat i la tasca d’impuls a la recuperació de la memòria històrica del moviment obrer i la classe treballadora d’aquests organismes. I sincerament, comparteixo, avui més que mai, els objectius de difondre i donar a conèixer entre les generacions més joves i a la ciutadania en general la nostra història en especial aquells temes oblidats per la historia oficial. Així, és imperatiu estendre els ensenyaments de figures com la de l’estimat Àngel Rozas.
Moltes gràcies Àngel!