José Maria Romero Velarde
Sempre he pensat que el sindicat et dóna més coses de les que li pots retornar, entre elles haver après, compartit i emmirallar-nos en persones humils, senzilles, forjades en la lluita, compromeses amb els més febles, amb els drets de les persones treballadores i amb l’horitzó insubornable de la igualtat. I per mi l’Ángel Rozas es l’exemple d’això, una referència imprescindible. Membre de la generació fundadora de CCOO en la lluita clandestina – quasi en solitari – i l’exili, als que no hem agraït prou l’esforç i el sacrifici personal per conquerir els drets i llibertats democràtiques. Un heroi del nostre temps, com els va definir Vázquez Montalbán.
L’Ángel pels joves que començàvem a moure’ns a CCOO, a finals del 90 i inicis de segle, que havíem escoltat històries i anècdotes, significava lluita, exili, generositat, superació personal i solidaritat. Quan el vaig conèixer, la seva simpatia i bonhomia n’ajudava molt, va esdevenir una referència que ens mostrà un camí, per la manera de fer i comportar-se. Persona de conviccions exercides amb determinació i de formes constructives, tenia la capacitat d’adaptar-se a la realitat i el context concret, sabent llegir i interpretar l’evolució dels canvis socials i d’un món del treball en canvi.
Per aquestes i d’altres raons l’equip de direcció d’ACCIÓ JOVE en el nostre primer mandat de posada en marxa del projecte a Catalunya (2000-2014) vam decidir que l’Escola de formació de joves sindicalistes que volíem fos un espai de relació, formació, intercanvi d’experiències i voluntat de construir organització incorporant la visió i les demandes de la joventut treballadora, portés el seu nom. Quan li vam proposar es va resistir fins a l’últim moment, amb aquella modèstia sincera, del que creu que no mereixia cap consideració personal. Mentre la salut li ho va permetre, l’Ángel va participar en totes les edicions adreçant una intervenció que sempre resultava de les més escoltades. La primera d’elles, amb una referència específica a la seva companya, la va dedicar a posar en valor el paper de les dones durant els anys de lluita clandestina. La tercera edició, l’any 2003 a Cabrera de Mar, va participar personalment en una activitat intergeneracional acompanyat d’un nombrós grup de companys veterans i dirigents del moment. Va ser una activitat molt enriquidora, especialment per joves que assistien per primera vegada i on la majoria dels presents la vam valorar com a summament positiva pel contingut, per la vessant emocional i el reforç del vincle amb les CCOO.
Enguany s’ha celebrat l’edició 17a de l’Escola de joves sindicalistes Ángel Rozas i segur que totes les persones que hi hem passat sentim l’orgull d’haver pogut construir un espai fresc i innovador i haver aportat el nostre petit gra de sorra per fer de la nostra societat un lloc millor i més habitable, vinculant-nos definitivament al: “Porque fueron, somos. Porque somos, serán”.
En la vessant personal, em queden molts bons records, anècdotes com la importància de la puntualitat i el respecte al temps dels altres o xerrades i intercanvis a l’Arxiu Històric, també amb el Javier i la Úrsula.
Un privilegi haver conegut a un dels grans, a una persona que va exercir amb valentia, noblesa i dignitat el temps que li va tocar viure. Tot allò que simbolitza la figura i la trajectòria de l’Ángel és una exigència ètica que cal referenciar en el nostre comportament personal i col·lectiu.