Pere Ysàs
No recordo de manera precisa quan vaig conèixer personalment a l’Ángel Rozas. Segurament va ser quan, des del CERES, es va impulsar la creació de l’Arxiu Històric de la CONC, a començament del anys noranta del segle XX, fa doncs gairebé trenta anys. Però, feia molt temps que sabia qui era l’Ángel Rozas. Ho sabia des de que vaig començar a estudiar els orígens i el desenvolupament del moviment de les Comissions Obreres en plena dictadura franquista. I ho sabia pel meu vincle personal amb CCOO des dels anys setanta.
Ángel Rozas, va fer les primeres passes en l’activisme obrer a l’HOAC, a finals dels anys quaranta, va incorporar-se al PSUC els cinquanta i va ser un dels fundadors de les Comissions Obreres a l’església de Sant Medir el novembre de 1964, després d’haver patit ja detencions i una condemna en un consell de guerra. La seva trajectòria personal és un bon exemple de la trajectòria col·lectiva del moviment de les CCOO i després sindicat. Entre 1965 i 1969 l’Ángel va participar en les principals accions de Comissions i això va comportar-li un seguit de detencions –la policia el podia identificar amb facilitat- en aquells anys. Amb estat d’excepció decretat el gener de 1969, va tenir que optar per l’exili, on es convertí en un activista de la DECO, la Delegació Exterior de CCOO, una peça destacada en la lluita contra el franquisme i en l’impuls l’ajut solidari del moviment obrer europeu. Retornat amb la fi de dictadura, va ser elegit responsable de formació sindical de la CONC.
Vaig tenir l’oportunitat de parlar sovint amb l’Ángel durant els anys que va presidir la Fundació Cipriano Garcia. Amb la seva autoritat moral i també la seva perseverança va contribuir decisivament a convertir la Fundació i, en particular a l’Arxiu Històric, en un espai essencial per l’estudi de les CCOO i, més àmpliament, del moviment obrer, però també en un àmbit de reflexió sobre els reptes del sindicalisme en els temps presents.
Però, per sobre de tot, el meu record d’Ángel Rozas és el d’una persona afable però rebel i batallador, lúcida i irònica, i d’una honestedat personal i cívica, dit molt col·loquialment, a prova de bomba.