Marià Hispano i Vilaseca
D’aquesta dita, la primera notícia que vaig tenir de l’Ángel Rozas. Va ser a una de les moltes manifestacions de finals dels anys 1970. El meu pare, en veure i saludar a l’Ángel Rozas em va dir Allí dónde les ves – per la seva alçada, és clar- l’Ángel ha estat un gran home i lluitador antifranquista. Jo, amb 15 anys, el vaig imaginar fent activitat a la clandestinitat com si es tractés d’un relat de novel·la o d’una pel·lícula de cinema negre. Mai, però, se’m va oblidar la dita del pare sobre l’Ángel Rozas.
Sindicalistes i comunistes com l’Ángel Rozas o el Cipriano García esdevenien llavors testimonis d’una transició on els treballadors participaven de la construcció democràtica. Molts anys després, ja exercint d’arxiver, quan el veia a la seu de la Fundació Cipriano García, memorava la seva trajectòria humana i militant. Una trajectòria que podria configurar-se en el primer mapa d’un l’Atles geogràfic i vital de l’activitat clandestinitat antifranquista, ja que recull un dels seus itineraris més complerts d’aquesta lluita: Andalusia (emigrant d’Olula del Río, misèria econòmica i repressió a la postguerra); Barcelona (a la cerca d’oportunitats vitals i laborals); Treballador a l’empresa Serra Capel Hermanos; Militant de l’HOAC (finals dels anys 1940); Des del 1948 s’infiltra en els cercles del Sindicat Vertical per a exercir la clandestinitat sindical; Participa a la vaga derivada del boicot ciutadà als tramvies de Barcelona (1951); Contacte i ingrés al PSUC (1951-1954); Responsable del PSUC al sector de la construcció (1954-1958); Delegat al I Congrés del PSUC a França (1956); Detingut arrel una manifestació en suport de la vaga dels miners asturians (1958); Arrel la caiguda del comitè local del PSUC de Barcelona passa tres anys al penal de Burgos (1960); Fou un dels fundadors de CCOO de Barcelona a l’església de Sant Medir, al barri de Sants (1964), motiu pel qual serà detingut el 1965; Detingut de nou dos cops el 1966 per la seva activitat sindical a Sabadell i al barri de les Viviendas del Congreso, a Barcelona; Detingut el 1967. Ingressa a la Presó Model de Barcelona; Arrel de l’estat d’excepció promulgat pel govern franquista, s’exilia a França fins els anys de la transició democràtica (1969); Escollit membre d’Honor del Comitè Central del PSUC (era membre des del 1968) en el IV Congrés del partit, primer celebrat en democràcia (1977); Escollit per a formar part de la direcció de la CONC (1978); President de la Fundació Cipriano García (1992); La Generalitat de Catalunya (1989) i el govern d’Espanya (1997) li atorguen les medalles en reconeixement a la seva trajectòria humana, sindical i política.
Ara, si us plau, feu una ullada als mots en negreta. Es tracta d’una de les geografies de l’antifranquisme més glossadora i meritòria, primer mapa d’un Atles que hauria d’estar a totes les biblioteques dels instituts d’aquest país. Gràcies Ángel per la teva lluita i compromís sindical i polític.