Alfons Labrador

Vaig conèixer a Ángel Rozas a Paris, al 1974, a la seu de la DECO, la Delegació Exterior de Comissions Obreres des d’on es difonien en l’àmbit internacional les lluites obreres en el nostre país i s’organitzava la solidaritat amb les persones represaliades pel franquisme.
L’Ángel s’havia exiliat arran de la declaració de l’estat d’excepció de 1969 i jo havia anat a França per temes relacionats amb API (l’Agencia Popular Informativa), un òrgan de premsa clandestina que exercia funcions de contrainformació i del qual jo era membre.
Quan vaig tornar a veure Ángel Rozas ja va ser a Barcelona, a l’inici de la transició, quan va tornar de l’exili. Tots dos treballàvem a l’edifici de Comissions a la Avinguda Meridiana i amb ocasions dinàvem junts en un restaurant popular que estava allà prop. Eren dinars on també hi eren el Tito Márquez i de vegades la Carme, la companya de l’Ángel.
L’Ángel Rozas era en aquella època el Secretari de Formació Sindical de la CONC i jo gaudia de lliçons particulars en aquelles trobades que tant recordo.
Vam tenir una relació sindical estreta i els seus consells em vam servir de molt en una època complicada per a CCOO arran de l’escissió produïda en el PSUC. Jo era aleshores el responsable d’Organització de la CONC i la seva preocupació, que José Luis López Bulla i jo compartíem, era impedir que la fractura política es traslladés al Sindicat.
Era una persona molt lúcida i en aquell conflicte, on les apel·lacions a l’emotivitat eren molt fortes, sempre va ajudar a que el Sindicat pogués tirar endavant.
Una altra virtut de l’Ángel era la tenacitat i a aquesta actitud, unida a la figura de Javier Tébar, es deu que avui tinguem a Comissions Obreres un magnífic Arxiu Històric, que és un àmbit de referència per a la recuperació i preservació de la memòria històrica del moviment obrer al nostre país.
L’Ángel va presidir durant mols anys la Fundació Cipriano Garcia i el que jo avui pugui continuar d’alguna forma la seva tasca és un honor i té una gran significació per a mi.
A l’Ángel Rozas sempre el recordarem com una persona lluitadora, compromesa amb l’emancipació social i sobre tot molt estimada.